martes, 23 de agosto de 2011

Goodnight!

Avui es dimecres, be, ja no, dijous.
Un altre dijous d'escalfor estiuenca, d'orxata i de gent suada.
Dijous de Jazz, de matinada, cada segon d'aquest rellotge amic d'un'altra nota, semicortxees, Las, Dos i Fas.
El jazz es com quan es va al vàter, quan et rentes les dents, quan acarones el teu gat o quan et deixa la nòvia, es un'altre moment, un amic d'aquells que mai no et deixen sol en mig d'un merder, un cometa a punt d'estavellar-se contra el planeta o un tros de formatge podrit a la nevera.
Tots els gustos i tots els forats d'un sàxo, la llum d'una trompeta o un Si bemol es deixen sentir a la boca com un d'aquells carmels que em donava la Padrina, un aroma de mel i llimona i una llàgrima tardana que s'esmuny i desperta.
El mercat del Clot, l'Alfa Romeo, el Mercedes, les nou en punt i un'oliva negra de La Palma.
Desprès d'un Cacaolat del Bracafè potser un mal de panxa i quinze ores de swing.
Un mon sense cupules, Parmigiano i jazz no seria un mon habitable, i molt menys sense en James Fonda, potser he tingut sort amb els amics.
El jazz es com un calaix dels mals endrecos, un "cajon de sastre" que en diuen mes enllà de la franja, es com la Sangria de l'Ovella Negra, tot hi te cabuda.
Una barreja d'alcohols mes o menys forts, d'aigua, de foc i de ves a saber que mes, es com quan et prens un còctel nou i penses: Que cony porta això?
No ho se pas però es bo, com aquest ordinador Americà que no li trobo els accents tancats.
Bona nit o dia o el que sigui a qui sigui que es miri això!

Llu