viernes, 28 de junio de 2013

Fusta americana



 En Wes Montgomery trastejant la seva magnifica guitarra, volant els dits en formacio perfecte sobre les peces de nàcar d'un màstil, fusta americana.
Sota els capos enormes dels automòbils, àligues modernes, felins afamats de benzina rugeixen i tronen llunyans.
A dalt la finestra d'en Lester, oberta i tancada.
El panell publicitari de beguda carbònica apaga i encen, apaga i encen, apaga i encen i arrossega les parets.
El saxo s'espera destapat sobre el llit, el telèfon dorm amb la tauleta i en Lester, abocat sobre el coixi llepa la  canya, fusta americana.
Charles Mingus que agafa el got, duu els ulls a passejar entre ampolles i pensa i pensa i pensa.
Pensa en quatre, en vuit , en deu i parla amb els seus nois.
Els vidres parlen entre ells i tremolen al pas de l'autobus de la Greyhound i els camions de rodes gegants que enganxen la goma a l'asfalt.
En Mingus clapeja els dits i pren pel coll en Goliat, les cordes es tensen, s'olora el Bourbon i el gla de l'alzina.
Les fulles ondulades d'un roure centenari certifiquen les millors fantasies i els porxos s'omplen de marrecs que canten.
I el blues es l'amo.
I l'avi toca la guitarra.......fusta americana.



jueves, 27 de junio de 2013

Manhattan couple

Aquest mati he decidit d'anar a fer un cafe triple al Joe's bar, aquell de la 54 amb la 3a, decisio poc encertada tenint en compte la qualitat del brevatge que serveix en Joe al seu establiment, en res comparable a un bon espresso de Palermo però util de cara a un'altre dia de lluita entre els gratacels.
Mentre llegia la vinyeta del New Yorker m'ha distret dessobte la tendra imatge d'una parella de cotxes que semblaven dos ocellets perseguint-se ballant sobre l'asfalt com en Fred i la Ginger , rodes blanques, fars lluents, mecanismes analògics i cromats i mes cromats, en definitiva tant antics com jo.

(maquetes: Lluis Gay, fotos:Sabina Andres)