Fusta americana

 En Wes Montgomery trastejant la seva magnifica guitarra, volant els dits en formacio perfecte sobre les peces de nàcar d'un màstil, fusta americana.
Sota els capos enormes dels automòbils, àligues modernes, felins afamats de benzina rugeixen i tronen llunyans.
A dalt la finestra d'en Lester, oberta i tancada.
El panell publicitari de beguda carbònica apaga i encen, apaga i encen, apaga i encen i arrossega les parets.
El saxo s'espera destapat sobre el llit, el telèfon dorm amb la tauleta i en Lester, abocat sobre el coixi llepa la  canya, fusta americana.
Charles Mingus que agafa el got, duu els ulls a passejar entre ampolles i pensa i pensa i pensa.
Pensa en quatre, en vuit , en deu i parla amb els seus nois.
Els vidres parlen entre ells i tremolen al pas de l'autobus de la Greyhound i els camions de rodes gegants que enganxen la goma a l'asfalt.
En Mingus clapeja els dits i pren pel coll en Goliat, les cordes es tensen, s'olora el Bourbon i el gla de l'alzina.
Les fulles ondulades d'un roure centenari certifiquen les millors fantasies i els porxos s'omplen de marrecs que canten.
I el blues es l'amo.
I l'avi toca la guitarra.......fusta americana.